·Argument
 

En Damià, miner de professió, mata al Teodor (el seu cunyat) engegant-li una escopetada. El conte gira entorn la conversació que mantenen el  Damià i seu amic, en Sebastià (jutge de la vila), sobre què va passar realment i per què. Per explicar els fets, en Damià intercala el que va succeir aquell dia amb el llibre que estava llegint: “L’assassinat del Roger Ackroyd.” Al final de la història ens assabentem que la raó per la qual en Damià va disparar  al Teodor va ser perquè li va dir qui era l’assassí del llibre, el doctor Sheppard.

 

 

·Narrador

El narrador d’aquest conte és en DamIà. Aquest conte, narrat en primera persona, es tracta d’un monòleg del propi Damià en el qual explica tant la historia del llibre (L'assassinat del Roger Ackroyd), com la història real. D’altra banda, el destinatari és en Sebastià, amic i jutge de pau de la vila.

És important la tria d’en Damià com a narrador donat que és ell qui va matar a en Teodor i és ell qui estava llegint el llibre “L’assassinat del Roger Ackroyd” i per tant, l’única persona que pot explicar els motius pels qual va matar-lo.

El lector que llegeix el conte té la sensació d’estar en la escena on passen els fets i on el narrador (Damià) li explica la història a en Sebastià.

 

 

·Glossari

· Catxaps: "La veritat és que fugiren com a catxaps i es van embotir a tomballons a la botiga."

· Llaüt: "Sort que, mentre anàvem per la segona carpa -la qual, pel que ell deia, devia ser com un llaüt, de grossa-"

*Una vegada clicada la paraula, aquesta et reenviarà cap a la web de diccionari.cat on hi apareixerà el seu significat.


 

 

·Descripció il·lustrada de Mequinensa

A la pàg.111 podem interpretar que Mequinensa és un poble petit donat que tothom s’assabenta del assassinat del Teodor per part d’en Damià. També, sabem que és un poble amb pocs habitants ja que s’exemplifiquen escenes típiques dels pobles: dones tafanejant, estenent la roba al balcó... personatges com l’Adelaida o la Brígida Salesa s’identifiquen amb aquest tipus de dones. L'assassinat d'en Teodor ocurrí al centre de la plaça de la vila, per tant, suposem que deu ser un lloc de trànsit entre els habitants del poble i per això va haver gent que el va veure engegant-li un tret. 

 

D’altra banda, se sap que a Mequinensa hi ha una mina en la qual treballa en Damià i que hi ha conreus i un riu, ja que es parla de collites i de pesca. També hi ha gent que es dedica a repartir gasoses, cerveses i sifons pels cafès de la vila, com és el cas d’en Xapa. A més, també sabem que en Teodor es dedicava a la caça ja que a la pàg. 116 li diu a en Damià que deixa el morral i l’escopeta a l’entrada de la seva casa, mentre s’anava a comprar tabac a l’estanc.

 

Per tant, podem afirmar que Mequinensa és un poble petit on tothom sap qui és cadascú i on la gent es caracteritza per ser tafanera i assabentar-se de tot el que succeeix en el poble. Gran part de la població es dedica a la pesca, a l'agricultura o bé treballa a la mina, que no passa per un dels millors moments. 

 

 

·La gràcia de l'obra

 

La gràcia d’aquest conte és que el llibre “L’assassinat del Roger Ackroyd d’Agatha Christie” , que estava llegint en Damià, té certes semblances amb el que realment després succeeix a l’obra. L’assassinat del Roger Ackroyd també tracta d’un possible assassinat, com és el cas del que creiem que li succeirà després al Teodor (tot i que al final no mor ja que en Joanet Cistella es fica al mig). A vegades, a mesura que el lector va llegint l’obra, els personatges es confonen entre ells mateixos (la història real amb la del llibre de l’Agatha Crhistie), provocant moments d’humor al lector.

 

També, podríem recalcar com a escenes humorístiques, els moments en el qual en Damià i la Dorotea discuteixen pel comportament del Damià envers el seu cunyat o el comportament de la Dorotea de no parar de xerrar, representat escenes típiques familiars, com per exemple: “Damià, que, a tu, no et faria miqueta de goig que jo tractés ala teva família com tu tractes la meva!” o “Quina paparra! De vegades Sebastià, penso que com vaig tenir el valor de casar-m’hi. Aquell dia devia estar ensobinat!”.

 

A més, la reacció (per part del Damià) d'intentar engegar un tret al seu cunyat per haver-li interromput, dient qui era l'assassí del llibre, és arribar a un extrem màxim que sembla fins i tot impossible.